A l'origen de tot i enmig del caos la deessa crea l'home. Expulsat des de dins, ell neix, descobreix el seu espai i el seu temps, es fa preguntes, i busca el sentit de tot. Ella l'observa i se sent profundament atreta per la seva creació, fins al punt de prendre la decisió de transformar-se per tal de poder estar amb ell. L'encontre dels dos crearà un desequilibri en el que cada acció repercutirà al seu univers.

The Half és un espectacle amb textos inspirats en el "Canto Cósmico", d'Ernesto Cardenal.

Ernesto Cardenal (Granada, Nicaragua, 1925) és escriptor, sacerdot catòlic i polític; un dels poetes més importants de tota Llatinoamèrica.

La seva poesia entremescla, a través d'un vers clar i amb gran impacte, el llegat de les tradicions religioses i científiques amb la cultura popular.

És l'obra de poesia culminant d'Ernesto Cardenal, una cosmogonia i antropogènesis lírica-mística al·lucinant, editada el 1989.

Amb el seu brillant discurs poètic, Cardenal aconsegueix mesclar en un debat filosòfic, teològic i científic la qüestió del sentit de l'existència, les raons de la ciència i els misteris de l'univers.

Us recomanem fervorosament la seva lectura, i tornar a ella una vegada i una altra. La nostra edició de referència ha estat la de l'Editorial Trotta.

Dues maneres diferents d’habitar la realitat i un xoc cultural en una història d’amor han motivat les premisses d’aquest espectacle. L’Arnau Vinós va néixer a Igualada, català d’herència i europeu de circumstància. La Mónica Mar va néixer a Ciutat de Mèxic, mexicana d’origen i americana de procedència geogràfica. La naturalesa matemàtica del seu pare van propiciar en l’Arnau un caràcter calculador. D’altra banda, la Mónica va heretar dels seus progenitors la lliure i espontània manera de viure.

Aquests caràcters oposats, aparentment complementaris, es repeteixen molt entre allò masculí i allò femení, entre els que conviuen atraient-se des de la diferència. I també es repeteixen com a trets culturals. Serà que les visions culturals de la Mónica i l’Arnau sobre la mort i la vida determinen d’alguna manera el seu caràcter i el seu modus vivendi? Serà que com que culturalment la Mónica sap que la mort és imminent i no és el final, no necessita calcular res? Serà que com que l’Arnau sap, culturalment, que la vida és curta i el temps s’acaba, necessita planificar cada moment?

La curiositat, principi present en tota naturalesa, els va fer convergir i el diàleg va aflorar des de la unió. Asseguts en un territori inestable, constantment busquen establir l’equilibri. Com dos que s’alien, com dos que lluiten, o simplement com dos que dialoguen. En definitiva, com dos mons que es troben. I és que la diferència entre dos éssers sembla contenir quelcom més que un caràcter: té explicacions científiques i imaginàries. La diferència és percebre la realitat de manera diferent o percebre diferents realitats.

Amb totes aquestes inquietuds Einstein va aparèixer al mapa. Després Hawking. La ciència i la física quàntica van ser inevitables i incomprensibles, per la qual cosa van aparèixer els poetes propers, familiarment inquiets i curiosos: Borges va descriure “El Aleph”, Calvino imaginava altres mons, i Poe volia entendre la mort. Finalment vam descobrir Ernesto Cardenal, que escrivint sobre la realitat, descrivia una revolució a Nicaragua que era poesia, ciència, teologia i filosofia a la vegada.

Així doncs, el “Canto Cósmico” va esdevenir la columna vertebral de “The Half”, i l’imaginari visual de Remedios Varo i Subirachs, la pell.