Hem començat un nou projecte…

Reunió a Freiburg

Sí, ara ja ens atrevim a dir-ho. Després de remenar-ho, estudiar-ho i planejar-ho des de fa temps. De vegades les idees venen de cop: les agafes al volt abans que s’escapin, els astres s’alineen, i en pocs mesos ja estàs estrenant un espectacle.

Però n’hi ha d’altres que es couen a foc lent, que no tenen pressa en sortir, que es van engreixant a cada conversa… Que deixes reposar, i hi tornes. I allí estan, esperant a que les continuïs alimentant.

I penses a qui més en vols fer còmplice (o qui és l’únic que, estant a les beceroles, et pot entendre). I també penses que, ja que t’hi poses, posa’t-hi bé. I apuntes alt. I fas un Skype, amb un, una reunió amb un altre, i fins i tot agafes un avió. Perquè ningú et diu que no, i tots es fan seva la idea.

I com més ho expliques, més ho concretes. I et sents obligat a agafar una agenda. I penses a llarg termini. Però els dies passen, i amb un sospir arribes al primer dia, sense saber com, a la sala d’assaig.

Paral·lelament penses que estaria molt bé documentar el procés. Com publicaves fa un temps a Facebook, no saps quin és el millor moment d’anunciar-ho. Doncs potser ja toca. Encara no tenim res, encara pot passar de tot. Però finalment, has decidit que aquest estiu no faràs vacances, perquè, ara sí, tens un projecte entre mans.